Actividades

Actividades
 

CURS 2017-18

Educant per la igualtat des de l´Escola de Mares-Pares

 

La tasca d´educar no és fàcil. Però si des de l´Escola comptem amb la col.laboració i la implicació de les famílies, tot es fa més planer, menys dificultós.

És en aqueix sentit que les escoles de mares i pares, mitjant les seues xarrades, tallers, etc., ens poden facilitar una sèrie de ferramentes que ajuden a fer millor la tasca educadora que correspon a les famílies.

En el cas del col.le Abat Sola, aquesta Escola de mares i pares –que nosaltres anomenem “L´Hora del Café”- la concebim com un espai per a l´encontre i la formació de les persones que hi participen.

Però la nostra Escola de mares-pares és també un espai per a la reflexió, per a compartir, en un ambient d´escolta i de respecte, i poder expressar les dificultats i avanços que tenim en la tasca educativa diària.

Cal dir que en els darrers tres anys, una mare i un pare del nostre col.le s´han encarregat de dinamitzar la nostra Escola de mares i pares, coordinats amb l´equip directiu. D´aqueixa important aportació estem molt satisfets i agraïts.

Dins d´aquesta línia, al llarg del curs 2017/18 hem estat treballant sobre “Criatures amb dificultats de conducta”, “L´alimentació saludable” i “Els perills de les xarxes socials”. De cara al tercer trimestre tenim prevista una xarada més. Ja us informarem.

A finals de febrer hem tingut una xarrada-col.loqui sobre “Sexisme i actituds sexistes. Mares, pares… què en podem fer?”, a càrrec de Carme Puig, psicòloga i mare d´alumnes nostres.

Ací us presentem algunes de les reflexions que s´aportaren:

 

- Sentim amb freqüència frases com:

“Els nens no ploren!”, “Les xiques són unes bledes!”, “Dis-li a la mares que et cussa el botó”…

Aquestes expressions són sexistes.

- El sexisme és un prejudici que consisteix en creure que hi ha actituds adequades o inadequades segons el sexe de les persones que les mantinga.

- Actituds sexistes són els pensaments, conductes i emocions que tenim cap a una persona o persones degut al seu sexe, on apareixen les característiques que hem assignat a homes i dones. En l´actitud sexista es nota la sobrevaloració de l´home i la subvaloració de la dona.

- Totes i tots tenim de vegades comportaments sexistes sense ser conscients.

- El sexisme no es manifesta solament a casa sinó també als centres educatius, mitjans de comunicació, llocs de treball, en el llenguatge…

- En la publicitat, les revistes, etc. la imatge de les dones apareix relacionada amb la seua tradicional condició d´ama de casa, cuidant als fills i realitzant tasques domèstiques, però també amb l´ús del seu cos com a idealització de la bellesa i expressió de la sexualitat. I la imatge de l´home correspon a la força, la decisió, el treball, els esports que requereixen esforç…

- Com contribuir a no tindre actituds sexistes?

Podem promoure actituds igualitàries, que no fan diferències entre les persones segons el sexe, i consideren que és igual d´important per a la humanitat allò que han fet els homes com allò que han fet les dones.

Podem cuidar el nostre llenguatge, utilitzant paraules incloents: els xiquets i les xiquetes, la humanitat prehistòrica (no els homes prehistòrics)…

Podem, igualment identificar en la nostra família les idees i creences que tenim sobre el que poden fer els homes i les dones: les professions, els colors, els treballs, els regals no tenen sexe.

Finalment, podem mantindre una actitud crítica i cuidadosa front als missatges que la publicitat ens dóna,

- En bastants moments de la xarrada es va estar comentant el paper tan important de l´escola en general i de la família, per tal d´ajudar a que les nostres criatures prenguen consciència de la situació. Devem ajudar al nostre entorn, treballant per tal que ninguna persona siga discrimainada a causa del seu sexe, l´origen ètnic, la religió, l´orientació sexual, les diferents capacitats o el lloc on va nàixer. Tindre en compte tot això és treballar per la igualtat.

 

Per acabar us oferim uns preciosos versos que José Agustin Goytisolo (Barcelona 1928-1999) li va escriure i dedicar a la seua filla Julia, només va nàixer. Són uns versos que ens fa bé recordar i que ens ajuden a créixer en autoestima.

 

 

...Te sentirás acorralada, 

te sentirás perdida o sola

tal vez querrás no haber nacido.

 

...La vida es bella:

ya verás como a pesar de los pesares

tendrás amigos, tendrás amor.

 

Un hombre y una mujer,

así tomados de uno en uno, 

son como plvo, no son nada.

 

Nunca te entregues,

ni te apartes junto al camino.

Nunca digas:

"No puedo más y aquí me quedo".

 

Que otros esperan que resistas,

que les ayude tu alegría,

que les ayude tu canción

entre tus cancines.

 

"Palabras para Julia"

 

 

 

 

L´HORA DEL CAFÉ ( ESPAI PER A MARES I PARES)

 

XARRADA-COL.LOQUI:

 

“ ELS PASSOS PER A MEDIAR O AJUDAR EN CONFLICTES.”

 

DIA: DIJOUS, 27 D´ABRIL.

HORA: 3 VESPRADA.

LLOC: SALA D´AUDIOVISUALS (1r pis).

 

A CÀRREC DE MARI CARMEN CASTILLO, SANDRA SOUTO I TINO BARBER.

 

“ La mediació és un procés participatiu en què els protagonistes del conflicte es comuniquen en presència del mediador i cooperen en la transformació de la situació. Veurem les qualitat que ha de tindre un mediador/a, els principis de la mediació, què es fa durant la mediació i els passos que segueix la mediació per a resoldre un conflicte, …”

 

T´ESPEREM!

 

 

 
 
 
La hora del café

“L´HORA  DEL  CAFÉ  (ESPAI  PER  A  MARES  I  MARES).

CURS 2016-17).

 

El passat 27 d´octubre, dijous, ha començat a funcionar de nou el nostre particular espai per a l´encontre i la formació de mares i pares.

Aquest curs l´anem a dedicar a un interessant tema: “La formació de mares i pares per a la mediació de conflictes”.

Una vegada al mes, en concret l´últim dijous de cada mes, en horari de 3 a 4,30 de la vesprada, ens reunirem per abordar diversos aspectes de la mediació i capacitar-nos per a afrontar positivament els conflictes, dialogant i cooperant.

Aquest suggestiu programa està dirigit i coordinat per Mari Carmen Castillo (mare de dos alumnes del Col.legi) i comptem també amb Sandra Souto, una persona amb molta experiència en aquest camp.

En la primera reunió les persones participants ens presentàrem i explicàrem el nostre interés pel tema. La sessió va ser molt participativa. Ací transcrivim algunes de les idees que entre tots vam aportar:

- Els conflictes són fenòmens naturals que formen part de la vida de totes les persones. Els conflictes són necessaris per al creixement personal.

- Els conflictes no són positius ni  negatius: depén de com els afrontem. La idea és saber gestionar el conflicte, per a no fer mal ni fer-nos-en a nosaltres mateix.

-Les tres “P” del conflicte:

    a) Les persones involucrades en el conflicte.

   b) Problema o causa del conflicte.

   c) Procés: la forma com abordem el conflicte.

- Com hem de respondre als conflictes? Hem de lluitar contra el problema i mai contra la persona.

A més d´això, els assistents ens dividirem en grups de tres persones; cada persona exposava a la resta del grup un conflicte o situació que li preocupava i finalment el petit grup  escollia un conflicte que es presentava al gran grup per a ser compartit i reflexionar entre tots sobre ell.  Considerem que el fet de parlar i compartir els conflictes que vivim com a pares/mares i com a persones va ajudar a  crear un clima de confiança en el grup d´assistents, de tal manera va ser molt terapèutic per a tots poder-nos  expressar i ser escoltats.

 

Si com a pare o mare estàs interessat o interessada en participar en aquestes activitats que fem a “L´hora del café”, ho pots fer. Ens reunim l´últim dijous de cada mes, en horari de 3 a 4,30 de la vesprada. No és obligat assistir a totes les sessions; cada persona  participa  d´acord a les seues possibilitats, Sincerament ens agradaria comptar amb tu!. Anima´t!

La propera reunió serà el dijous 24 de novembre. T´esperem!.

 

1r ENCONTRE ESCOLA DE PARES I MARES. CURS 2015-16

 

El passat 29 d´octubre va tindre lloc la primera reunió del Taller o Escola de pares i mares. Després d´una breu presentació dels assistents, vam estar comentant els temes sobre l´educació dels nostres fills que voldríem tractar i aprofundir al llarg del present curs.

 

Ací teniu alguns dels temes proposats, per ordre de demanda:

  • Com abordar el tema de la frustració en els nostres fills.

  • La impulsivitat.

  • L´assertivitat. Saber escoltar.

  • Timidesa i sensibilitat en els nostres fills.

  • El maltracte entre alumnes: assetjament escolar.

  • Tècniques de relaxació.

  • Concentració i dèficits d´atenció.

  • Hàbits d´estudi…

 

També hi ha interés per treballar sobre l´adolescència i sobre com educar en el “assombro”

 

El grup de mares i pares que ens reunim en estes sessions ho fem l´últim dijous de cada mes. Esteu convidats a participar. Som un grup obert, no esteu obligats a assistir a totes les reunions: cada persona assisteix quan pot.

Aquests dies repassant coses que tenim guardades, hem trobat un poema de Mario Benedetti, gran poeta d´Uruguai. Quan l´hem rellegit hem pensat que valia la pena compartir-lo amb vosaltres. Hem pensat com és de difícil i bonica la tasca d´educar i que tots, com a mares i com a pares, hem de recolzar-nos els uns als altres i ser forts per anar endavant en aquesta preciosa tasca que és l´educació.

Per a tots nosaltres aquests versos:

 

NO TE RINDAS (Mario Benedetti).

No te rindas, aún estás a tiempo

de abrazar la vida y comenzar de nuevo,

aceptar tu sombra, liberar el lastre y retomar el vuelo.

 

No te rindas, que la vida es eso,

continuar el viaje, perseguir tus sueños,

abrir las esclusas, destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.

 

No te rindas, por favor, no cedas,

aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se acalle el viento,

aún hay fuego en tu alma, aún hay vida en tu seno.

 

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo,

porque lo has querido y porque yo te quiero,

porque existe el vino y el amor es cierto,

porque no hay herida que no cure el tiempo.

 

Abrir las puertas, quitar los cerrojos,

bajar el puente y cruzar el foso,

abandonar las murallas que te protegieron

volver a la vida y aceptar el reto.

 

Recuperar la risa, ensayar un canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida, remontar los cielos.

 

No te rindas…

Porque cada día es un comienzo nuevo,

porque ésta es la hora y el mejor momento,

porque tienes alas y puedes hacerlo,

porque no estás sola y porque yo te quiero.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Copyright © 2014 Colegio ABAD SOLA